Blog

La dinàmica del poder en la mediació: comprendre el conflicte per transformar-lo

En qualsevol situació conflictiva —ja sigui en una comunitat de propietaris, un projecte arquitectònic, una reforma o una discrepància veïnal— s’activa un joc de dominació. Forma part de la naturalesa humana i és un aspecte central que els arquitectes mediadors hem d’identificar per poder-lo gestionar de manera constructiva. En aquest article explorem com funcionen les relacions de poder, com influeixen les emocions, el temps i la comunicació, i què implica realment exercir la neutralitat professional.

 

 

1. La tendència a la dominació: un joc inevitable

En tota relació hi ha una certa forma de poder i dominació, encara que sovint sigui subtil.

En un conflicte:

• Una persona “dibuixa” el marc, i l’altra hi cedeix.
• Els rols fluctuen: avui domina un, demà domina l’altre.
• No sempre qui parla més és qui domina; també es pot dominar des del silenci.

Detectar aquestes dinàmiques permet entendre per què el conflicte es mou o s’encalla. El sistema social (la família, la comunitat, l’equip…) acostuma a ser reticent al moviment: vol mantenir la seva homeòstasi, la seva estabilitat. Quan apareix un conflicte, s’activen resistències internes que cal saber llegir.

 

2. Les emocions condicionen el conflicte

Un dels pilars de la mediació és preguntar-nos: com ens sentim?

Les emocions determinen:

• La manera com interpretem l’altre.
• La intensitat amb què defensem la nostra posició.
• El tipus de comunicació que utilitzem.

Una simple primera impressió pot condicionar la nostra actitud: sovint descriuríem l’altra part amb dues paraules. Aquest “etiquetatge exprés” influeix en com afrontem el conflicte i fins i tot en com ens protegim.

 

3. La importància del temps en la mediació

El temps és un factor paradoxal:

• Pressiona, perquè hi ha terminis, decisions que no poden esperar i tensions acumulades.
• Però també ajuda, perquè força a concretar, a prendre decisions i a delimitar què és essencial.

El bon mediador entén que la gestió del temps influeix directament en la predisposició de les parts.

 

4. Comunicació, preguntes i silenci: tres eines essencials

En mediació, preguntar és intervenir.
Una bona pregunta pot:

• Tensionar el conflicte per fer emergir informació clau.
• O bé alleujar la dinàmica, facilitant l’escolta i la cooperació.

Aquest treball condueix naturalment a eines com la Programació Neurolingüística (PNL), que analitza com el llenguatge transforma les percepcions i les emocions.

I cal recordar-ho sempre:
El silenci també és comunicació.

 

5. Observar, interpretar i ajustar: reaccionar a les reaccions

Cada gest, cada expressió i cada silenci aporta informació. El mediador ha d’analitzar:

• Les pròpies sensacions.
• Les actituds que s’activen davant de cada interlocutor.
• Com afecta la primera impressió a la postura interna.

La mediació requereix autoconsciència, perquè només si entenc què em passa podré mantenir la neutralitat.

 

6. La neutralitat: ideal, tendència i correcció cognitiva

La neutralitat absoluta és impossible. Tots tenim:

• Experiències prèvies.
• Relleu emocional.
• Idees preconcebudes.

Per això el repte professional no és “ser neutral”, sinó tendir a la neutralitat, aplicant correctius cognitius quan cal: escoltar-nos, detectar biaixos i reequilibrar-los.

Quan entra un tercer neutral, el mediador, el sistema canvia. El grup intenta seduir-lo, buscar aliances, aconseguir validació. Forma part del procés. Per això cal escoltar-nos constantment per no caure en cap polarització.

 

7. El conflicte com a motor de canvi

El conflicte té mala fama, però:

• Si estem on estem és gràcies al conflicte.

Els conflictes generen solucions, impulsen moviments i trenquen l’estancament. Els sistemes socials tenen una tendència natural a tornar al punt d’equilibri (homeòstasi), i per modificar-los cal energia, acció i eines.

En mediació:

• Quan ningú parla, cal provocar moviments.
• Quan el conflicte és latent, cal fer-lo emergir.
• Quan tothom vol ser reconegut, cal gestionar el reconeixement com a clau del procés.

 

8. El mediador també forma part del conflicte

És important entendre-ho:
El mediador no és aliè al sistema.

Tot el que fa —una pregunta, un gest, una pausa— incideix en el conflicte. Per això no n’hi ha prou amb bona voluntat: calen eines professionals, formació i capacitat d’intervenció.

La pregunta que guia la nostra intervenció és:
Què faig jo perquè aquest sistema avanci cap on pot avançar?

 

9. Tot és mediable? Depèn de la cultura del sistema

La mediació no és màgia. És un procés que funciona quan:

• Les parts accepten el canvi cultural que implica.
• Existeix voluntat mínima d’escolta.
• El sistema permet el moviment.

No tots els clients són per a la mediació, i també forma part de la professió detectar-ho.

Moltes vegades les parts arriben exigint que el mediador doni la solució.
El treball real és reconduir el procés perquè decideixin ells, recuperant el control sobre el conflicte.

 

Conclusió: mediar és transformar

La mediació arquitectònica i veïnal no consisteix només a facilitar acords, sinó a llegir dinàmiques de poder, emocions i comunicació. El mediador intervenen en el sistema per activar moviments que permetin a les parts trobar solucions pròpies i sostenibles.

El conflicte no és un problema: és una oportunitat de canvi, i la mediació és la metodologia que ens permet aprofitar-la.