Blog

Marc legal de la mediació en arquitectura i urbanisme

Normativa aplicable i encaix jurídic dels MASC en els conflictes tècnics

La mediació i els mecanismes adequats de solució de controvèrsies (MASC) han experimentat en els darrers anys una evolució significativa dins l’ordenament jurídic. Allò que inicialment es configurava com una via voluntària i complementària ha passat a ser un instrument jurídic estructurat i impulsat expressament pel legislador.

En l’àmbit de l’arquitectura, l’edificació i l’urbanisme —on conflueixen interessos tècnics, econòmics, contractuals i personals— aquest canvi normatiu adquireix una rellevància especial.

 

1. La mediació en l’ordenament jurídic estatal

1.1. Llei 5/2012, de mediació en assumptes civils i mercantils

 

La Llei 5/2012, de 6 de juliol, regula amb caràcter bàsic la mediació en assumptes civils i mercantils a l’Estat espanyol. Defineix la mediació com un procediment estructurat mitjançant el qual dues o més parts intenten assolir voluntàriament un acord amb la intervenció d’un mediador imparcial.

 

Aquesta norma és plenament aplicable a conflictes habituals en l’àmbit de l’edificació, com ara:

• Controvèrsies derivades de contractes d’obra i de serveis professionals
• Conflictes entre promotors, tècnics, constructores i usuaris
• Reclamacions econòmiques i de responsabilitat civil professional

 

La llei estableix els principis essencials del procediment:

• Voluntarietat i lliure disposició
• Neutralitat i imparcialitat del mediador
• Confidencialitat
• Igualtat de les parts

 

L’acord de mediació, quan és elevat a escriptura pública, té eficàcia de títol executiu, fet que reforça la seva seguretat jurídica.

 

1.2. La Llei orgànica 1/2025 i l’impuls dels MASC

La Llei orgànica 1/2025, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia, introdueix un canvi estructural en el sistema de resolució de conflictes. Aquesta norma fomenta de manera clara i expressa la utilització prèvia dels mecanismes adequats de solució de controvèrsies (MASC) abans d’accedir a la via judicial en nombrosos procediments civils i mercantils.

 

Entre aquests mecanismes s’inclouen:

• La mediació

• La conciliació

• La negociació assistida

• L’opinió experta independent

 

En la pràctica, aquesta llei reforça la mediació tècnica com a via preferent o prèvia al litigi, especialment en conflictes complexos on el procés judicial resulta llarg, costós i d’elevada incertesa.

 

2. Normativa específica a Catalunya

2.1. Llei 15/2009, de mediació en l’àmbit del dret privat

A Catalunya, la Llei 15/2009, de 22 de juliol, regula la mediació en l’àmbit del dret privat i desenvolupa el marc estatal amb una regulació pròpia.

 

Aquesta norma és especialment rellevant per a:

• Conflictes veïnals i comunitaris
• Controvèrsies en règim de propietat horitzontal
• Conflictes contractuals entre particulars

 

La llei catalana reconeix expressament la mediació en conflictes de caràcter patrimonial i tècnic, fet que permet la seva aplicació directa en l’àmbit de l’arquitectura i l’edificació.

 

2.2. El Centre de Mediació de Catalunya

El Centre de Mediació de Catalunya, adscrit al Departament de Justícia, és l’organisme públic de referència en matèria de mediació. Entre d’altres funcions, regula:

• La inscripció de les persones mediadores
• Els requisits formatius
• Les garanties del procediment

 

Aquest marc institucional dota la mediació de plena legitimitat jurídica i administrativa dins l’ordenament català.

 

3. Encaix de la mediació en el marc normatiu de l’edificació

La mediació no substitueix la normativa tècnica ni jurídica, sinó que opera sobre aquesta normativa com a instrument de resolució de conflictes.

 

En l’àmbit de l’edificació, el marc legal habitual inclou:

• Llei 38/1999, d’ordenació de l’edificació (LOE)
• Codi tècnic de l’edificació (CTE)
• Codi civil (articles 1591 i concordants)
• Contractes d’obra i de serveis professionals
• Normativa urbanística i ordenances municipals

 

La mediació permet abordar conflictes relacionats amb:

• Deficiències constructives
• Incompliments contractuals
• Responsabilitats tècniques
• Interpretació de projectes i direcció d’obra
• Conflictes entre comunitats de propietaris i agents intervinents

 

Tot això sense renunciar al rigor tècnic ni al compliment normatiu.

 

4. La figura de l’arquitecte mediador i de l’expert neutral

En conflictes tècnics complexos, l’ordenament jurídic admet fórmules híbrides com ara:

• La mediació tècnica especialitzada
• L’opinió experta independent (dictamen tècnic no vinculant)

 

Aquestes figures són especialment adequades quan el conflicte requereix:

• Interpretació tècnica qualificada
• Coneixement profund del marc normatiu edificatori
• Capacitat de traduir el llenguatge tècnic a un espai de diàleg comprensible

 

L’arquitecte mediador o expert neutral actua des d’una posició independent, imparcial i jurídicament emmarcada, facilitant acords tècnicament viables i legalment sòlids.

 

5. Avantatges jurídics respecte del procés judicial

Des d’un punt de vista estrictament jurídic, la mediació ofereix:

• Reducció de terminis
• Disminució dels costos econòmics i emocionals
• Major control de les parts sobre la solució
• Menor risc de resolucions imprevisibles
• Preservació de les relacions professionals i veïnals

 

En un context de creixent litigiositat i saturació judicial, el legislador ha apostat clarament pels MASC com a elements estructurals del sistema de justícia, i no com a simples vies alternatives.

 

Conclusions

La mediació en arquitectura i edificació no és una pràctica informal ni aliena al dret. És un instrument plenament integrat en l’ordenament jurídic, reforçat per la legislació estatal i autonòmica, i especialment adequat per a la resolució de conflictes tècnics complexos.

 

En aquest escenari, la figura de l’arquitecte mediador esdevé clau: un professional capaç d’operar a la intersecció entre tècnica, normativa i conflicte, aportant solucions eficients, proporcionades i jurídicament segures.