Blog

Mediar també és projectar

En arquitectura estem acostumats a projectar espais, estructures i solucions tècniques. Però en la pràctica professional hi ha una altra “obra” igualment complexa i sovint més delicada: els conflictes. Conflictes entre veïns, entre comunitats de propietaris i tècnics, entre promotors i constructores, o entre propietaris i administracions.

 

En aquest context, la mediació esdevé una eina especialment valuosa. Des d’arquitectemediador.cat defensem que mediar també és projectar: projectar un espai segur, un procés ordenat i un camí cap a acords sostenibles.

 

L’espai també comunica

En mediació, com en arquitectura, l’espai condiciona el comportament. No és el mateix una reunió amb posicions enfrontades que un espai compartit, neutral i pensat per afavorir el diàleg.

Elements aparentment senzills com:

 

• una taula comuna,

• paper i bolígrafs per a totes les parts,

• aigua,

• i un suport visual (paperògraf o panell),

 

poden marcar una diferència substancial. Visualitzar el conflicte —escriure’l, esquematitzar-lo, fer-lo visible— ajuda a separar el problema de les persones i a treballar-lo amb més serenitat.

 

Com a arquitectes sabem que allò que es veu s’entén millor. En mediació, passa exactament el mateix.

 

El mediador no dirigeix l’obra: acompanya el procés

Un dels malentesos més habituals és pensar que el mediador decideix o imposa solucions. La realitat és just la contrària.

El mediador:

 

• no és jutge,

• no és àrbitre,

• no dona la raó a ningú.

 

La seva funció és ordenar el diàleg, equilibrar els temps de paraula, facilitar l’escolta i ajudar les parts a identificar els seus interessos reals. Les solucions no les porta el mediador: ja són dins les persones implicades, encara que sovint quedin ocultes sota el conflicte, el cansament o la desconfiança.

Això és especialment rellevant en conflictes tècnics, on sovint el desacord jurídic o constructiu amaga necessitats més profundes: seguretat, reconeixement, tranquil·litat o certesa.

 

Preguntar és més útil que afirmar

En mediació, l’eina principal no és l’informe ni la normativa, sinó la pregunta.

Preguntes obertes com:

 

• Què és el que més el preocupa d’aquesta situació?

• Què necessitaria per sentir-se tranquil?

• Com li agradaria que estigués aquest conflicte d’aquí a cinc anys?

 

permeten passar del passat (què va passar) al futur (què volem que passi). Aquest canvi de mirada és clau per desbloquejar conflictes enquistats, molt habituals en comunitats de propietaris, obres de rehabilitació o discrepàncies tècniques prolongades.

 

Escoltar no és donar la raó

Un altre aspecte fonamental: escoltar no vol dir estar d’acord. Vol dir reconèixer que l’altra part té una percepció, unes emocions i una experiència que mereixen ser escoltades.

Tècniques com el parafraseig o la reformulació permeten:

 

• reduir la càrrega emocional del discurs,

• clarificar el missatge,

• i evitar escalades innecessàries del conflicte.

 

En l’àmbit de l’edificació, on les posicions tendeixen a endurir-se ràpidament, una escolta estructurada pot estalviar mesos —o anys— de litigis.

 

Neutralitat: un pilar imprescindible

La mediació només funciona si hi ha confiança. I la confiança es pot perdre fàcilment si el mediador es posiciona, encara que sigui de manera involuntària, en qüestions sensibles.

 

En conflictes tècnics això és especialment delicat. Tot i que el mediador pugui tenir criteri professional (i com a arquitecte el té), ha de saber quan intervenir i quan abstenir-se, i quan cal derivar a altres professionals (advocats, perits, tècnics).

 

La mediació no substitueix l’assessorament tècnic o jurídic: el complementa.

 

Solucions sostenibles, no només possibles

A diferència d’un procediment judicial, la mediació no busca una solució “guanyadora”, sinó una solució sostenible: aquella que les parts poden acceptar, complir i mantenir en el temps.

Això és especialment important en:

 

• comunitats de veïns,

• empreses del sector,

• famílies amb patrimoni compartit,

• relacions professionals de llarga durada.

 

Perquè, a diferència d’un judici, després de la mediació les persones continuen relacionant-se.

 

Arquitectura, mediació i responsabilitat professional

La mediació aplicada a l’arquitectura no és una moda. És una resposta coherent a un sector on els conflictes són freqüents, complexos i emocionalment carregats.

Com a arquitectes:

 

• entenem el llenguatge tècnic,

• coneixem el marc normatiu,

• i sabem traduir problemes complexos en esquemes comprensibles.

 

Com a mediadors:

 

• aportem mètode,

• estructura,

• i una mirada orientada al futur.

 

A arquitectemediador.cat treballem precisament en aquest punt de trobada entre arquitectura, conflicte i acord, convençuts que molts litigis es poden evitar si es projecten bé els processos.

 

Perquè, al capdavall, mediar també és projectar.